Avui he entrat al web de l'Ajuntament de Mataró i he vist que tornen les activitats trimestrals que ofereix el servei de la Dona i les entitats que treballen per la Igualtat d'Oportunitats a la nostra ciutat. Quan mirava la programació m'ha fet molta alegria comprovar que el contingut de les activitats continua mantenint la línia que vam marcar fa quatre anys, on la denuncia de les desigualtatsque patim les dones i la conscienciació a la ciutadania de la necessitat d'una societat més justa són l'eix central.
He de dir que tot això no seria possible sense el treball de les professionals amb les que compta el servei de la dona, lluitadores incondicionals de la Igualtat d'Oportunitats. També he de dir que algunes de les que formaven part de l'equip ens han deixat, no per decisió pròpia, però les prioritats del nou govern municipal són les prioritats...
Tinc por que les polítiques adreçades a la millora de les condicions de vida de les dones tornin a ser el segon, tercer o quart plat de les polítiques municipals (no parlem de les supramunicipals, això mereixeria un post específic) He pogut contemplar com ajuntaments que han canviat el seu color polític (de forma democràtica i per elecció dels ciutadans i ciutadanes, tot s'ha de dir) han invisualitzat aquestes polítiques. Jo puc entendre que estem en un moment molt complicat i delicat on els recursos són escassos, però no puc deixar de fer-me una pregunta, No som les dones els subjectes més vulnerables davant aquest context?
M'agradaria veure una reacció les entitats, organitzacions i vocalies que han defensat el paper de la dona i la importància de treballar per nosaltres. M'agradaria que féssim una reivindicació perquè les polítiques d'Igualtat tinguessin més presència en el mapa polític. I m'agradaria que fóssim nosaltres les que lideréssim aquest canvi social tan necessari, i sobretot que ho féssim TOTES PLEGADES!